EL CALENDARI EGIPCI
Segons evidencies històriques el
calendari egipci fou el primer calendari solar. Abans d'aquest, tota la resta eren lunars. Uns antics astrònoms egipcis descobriren que el calendari lunar era poc pràctic per a comptar els períodes llargs de temps comparant-lo amb un comptatge basat amb el moviment del
ssol. A més, el Nil era qui governava les estacions, i les fases de la lluna no servien per determinar-les.
El calendari egipci es basa en el caldeu, i en els seus càlculs astronòmics. Foren els egipcis els primers en dividir l'any en 365 dies, ara fa uns 6000 anys. L'any constava de 12 mesos de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s'anomenaven complementaris o epagòmens.
Els mesos s'anomenaven:
- tot
- choca
- famenoz
- payni
- paofi
- tybi
- farmonti
- epifi
- atir
- mechir
- pachon
- mesori
Existien 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna. Van inventar la divisió de la setmana en 7 dies, ja que cada hora del dia estava consagrada a un dels set planetes coneguts, i el dia rebia el nom de la primera hora. Els dies eren dividits en 2 períodes de 12 hores, i començaven a mitjanit.
Els egipcis examinaven el cel esperant la vital inundació del Nil, que es produïa quan Sírius, l'estel més brillant del firmament, ascendia a la matinada amb el mateix sentit que el sol. Amb aquest esdeveniment s'iniciava l'any nou. Així doncs, el calendari egipci, no és només solar, sinó que es regeix per l'any sideri.
Theó
d'Alexandria es va basar en una matinada helíaca de Sírius que succeí l'any 139 dC (del calendari julià) i en el fet de què succeïa cada 1460 anys, per a calcular l'inici del calendari egipci l'any 4241 aC.
Els astrònoms egipcis sabien que l'any durava 365 dies, però desconeixien que durava unes hores addicionals que no completaven un dia. Al no ésser comptades aquestes hores, s'acumularen, i el calendari civil egipci es desplaçà molts dies cap enrere respecte al calendari astronòmic. A aquest desplaçament, se l'anomena desfasament de temps. Una conseqüència d'aquest desfasament fou que les festes d'una estació es celebraren en una altra diferent, per exemple, les de plantació celebrades a la collita. Una altra conseqüència va ser que, la celebració de l'alba helíaca de Sírius (celebració de l'any nou) succeïa un dia diferent del succés real.
A l'any 238 aC es van reunir a Cànope, dins del temple dels Deus Evergetes, els caps dels sacerdots-sabis, anomenats hierogràmates (lletrats sagrats) i més caps religiosos de l'Antic Egipte per a reformar el calendari.
L'objectiu de la reforma era trobar la manera per a que la data d'any nou, coincidís amb el dia de l'alba helíaca de Sirius. D'acord amb les investigacions, es va concloure que un any durava 365 dies i 6 hores addicionals. La solució a aquest desfasament fou simple: cada quatre anys, es comptava un dia addicional després dels epagòmens, i aquest quart any, tenia 366 dies. El dia addicional fou consagrat als Evergetes.
Encara que finalment la reforma va fracasar i no es va ficar en practica.
Victor Nicolau Soler
