Originàriament, moltes cultures antigues utilitzaven el calendari lunar per a comptar el temps.
Els pobles romans primitius tenien diferents calendaris lunars, cada un amb el seu propi nombre de mesos, la seua pròpia duració de l'any i dels mesos,però cap calendari romà comptava les setmanes.
Finalment es va acordar usar un calendari de 304 dies distribuïts en 10 mesos (6 mesos de 30 dies i 4 de 31 dies). Però aquest tenia desfasaments de temps i els pagans el reajustaven anualment en l'últim mes.
Els reajustaments es feien amb criteris polítics, però no astronòmics, com determinar el dia de pagar a la servitud, i es feia mal ús del reajustament,com per avançar o retardar votacions.
Els reajustaments no van evitar el desfasament de temps i a la fi, Juli Cèsar va acabar amb el aquest desfasament ordenant una reforma en el calendari romà.
Sosígenes d'Alexandria (filòsof i astrònom) tenia coneixement de la reforma que li van fer al calendari egipci i va assessorar a Juli Cèsar per a adaptar aquesta reforma al calendari romà i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptació datava les estacions i les seues festes romanes corresponents concordant amb el moment astronòmic en que succeïen.
El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius. Únicament en
aquest any, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomenà any de confusió.
S'hi feren diverses reformesn agregant dos mesos entre novembre i desembre.
Des del 45 aC., es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies, que únicament cada quatre anys se'n comptarien 366 i s'anomenaren anys bisextils.
Després s'hi van fer diverses reformes, afegint nous mesos, canviant els seus dies i fins i tot la seua nomenclatura.
Però a la fi aparegué el calendari gregorià,que va ser establert pel papa Gregori XIII. A la fi el calendari gregorià suplantà el julià.
Isabel Benavent Montoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada