El calendari Hebreu

El calendari hebreu o jueu és lunisolar, es basa del cicle de la Terra al voltant del Sol (any), i del cicle de la Lluna al voltant de la Terra (mes). Va ser conclòs el 359 per Hil·lel II, com a reforma de l'antic, però no es va utilitzar fins al segle XI. L'algorisme ens permet predir la data exacta de la Lluna nova, així com les estacions, gràcies, també, als càlculs matemàtics i astronòmics. S'assembla al calendari xinès, però no guarden cap relació entre si, i és diferència del gregorià i el musulmà, el nostre està basat en el cicle solar anual i el musulmà en el cicle lunar. Per a passar els anys del calendari gregorià a l'hebreu s'ha de sumar 3760, i si vols fer el contrari, hauràs de restar aquest numero. El dia hebreu comença amb la posta de sol i acaba en la següent, o amb l'aparició dels tres primers estels al cel. Un mes hebreu té 29 o 30 dies, depèn del mes i l'any. Alguns mesos hebreus poden ser: 

1. Txirí. (Setembre i Octubre)                                         7. Nissan. (Març i Abril)

2. Heixvan. (Octubre i Novembre)                                   8. Iar. (Abril i Maig)

3. Quisleu. (Novembre i Desembre)                                 9. Sivan. (Maig i Juny)

4. Tevet. (Desembre i Gener)                                          10. Tammuz. (Juny i Juliol)

5. Xevat. (Gener i Febrer)                                               11. Av. (Juliol i Agost)

6. Adar. (Febrer i Març)                                                  12. Elul. (Agost i Setembre)

Un any hebreu pot tenir 12 mesos, any simple, o 13, any de traspàs o "prenyat". L'any hebreu té quatre caps d'any, però sols tenen un més important, comença en el mes Txirí, en la primera Lluna nova de la Tardor. Els anys mai tenen 365 dies, tenen 353 o 384, varia depèn de com és l'any.

Maria Vila Vicent.