El calendari romà

Segons la tradició, el calendari utilitzat pels romans té origen al primer dels reis de Roma, Ròmul. Aquest va ser l'utilitzat a l'Antiga Roma fins el 46 a.C., quan es va implantar el calendari julià. Aquest tenia deu mesos lunars, de Març fins Desembre. Entre Desembre i el començament del nou any, hi havia un període que no corresponia a cap mes, ja que no hi havia activitat agrícola en aquests. Per tant, l'any tenia 304 dies, o, millor dit, 10 mesos lunars.

Més tard, es va produir una reforma, atribuïda al segon rei de Roma: Numa Pompilio. Es va modificar la durada dels mesos per que foren de 29 i 31 dies, alternativament (ja que els romans consideraven que els números parells donaven mala sort). A més, va afegir dos mesos, Gener i Febrer, a final de l'any, que en el segle II a.C. passarien a estar situats a principi de l'any.

L'any tenia 355 dies (28 a Febrer; 31 a Març, Maig, Juliol i Octubre; i 29 a la resta). Com que després de la reforma de Numa Pompilio el calendari seguia desfasat respecte del cicle de les estacions, es va optar per afegir cada quatre anys, dos mesos, de 22 i 23 dies, anomenats Intercalars o Mercedonis.

David Vallés Pérez.