Molts calendaris prenen com a base els cicles de la lluna, com l’islàmic o el saxó antic. Alguns idiomes la paraula que significa mes ve pecisament de la lluna, com en anglès i en turc, per exemple. Moltes llengües li han dedicat també un dia de la setmana (com el dilluns català), per reconèixer la seva importància astrològica.
Apareix també en algunes banderes, com la de Mongòlia. És un símbol de l’Islam, per això es veu a les banderes de països musulmans, a vegades al costat d’una petita estrella de cinc puntes.
La lluna ocupa un paper central en la mitologia. Cada cultura té un déu de la Lluna (normalment femenina, en oposició al Sol masculí), com per exemple Selene a lamitologia grega, Nanna a Mesopotàmia, Thoth entre els egipcis…
La granota, el gripau i el conill són animals associats a la lluna a les llegendes populars. La lluna podia fer embogir les persones (anomenades llunàtiques per aquest motiu) i transformar els homes en llops (licantropia). Molts rituals de bruixes tenien lloc en fases concretes de la lluna, sent la lluna plena la més procliu a convocar esperits i monstres
Toni Albert Lopez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada