El "mes lunar" sempre va ser utilitzat pels éssers humans per a calcular certes regularitats en la Naturalesa, com el cicle sexual de les dones o les marees. El començament del mes lunar és un punt arbitrari que varia segons la cultura; així, per exemple, el calendari xinés considera a la lluna nova (és a dir, al primer dia en què la lluna no es veu en el cel) com el començament del mes, mentre que altres calendaris lunars i lunisolars prenen com a primer dia del mes a la primera lluna creixent.
La majoria de les cultures van tenir i tenen un calendari lunisolar; és a dir, calendaris que no solament tenen en compte els cicles de la lluna, sinó també els de el sol, que determinen les estacions. Com sol haver-hi dotze mesos lunars per cada any solar, a la repetició de dotze llunes la van anomenar any lunar. Ara bé, com els anys lunars no coincideixen amb els anys solars, cada tant hi ha un any solar amb tretze llunes; els calendaris lunisolars, encara que es guien segons els mesos de la lluna, afigen quan correspon un mes a l'any, que s'intercala, perquè el començament del nou any solar tinga dotze llunes. El calendari jueu, el xinès i l'hindú són lunisolars. En la cultura occidental cristiana, el calendari és solar per a la majoria dels efectes pràctics, però certes dates (com la pasqua) es fixen segons un calendari lunisolar.Els calendaris estrictament lunars són els que consideren un any per cada dotze mesos lunars, com el calendari musulmà o l'inca.
Ivan Fayos Tormo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada