Potser per als primers homínids els moviments dels astres, en especial del Sol i la Lluna, eren una simple distracció. Però, ja fa vint mil anys, algun humà va començar a fer línies i forats que coincideixen amb el cicle lunar.Més tard, fa uns 12.000 anys, quan es va produir el que els experts anomenen "Revolució neolítica", van començar a observar més pràcticament el moviment del Sol. De fet, les construccions megalítiques de Stonehenge van estar utilitzades per a mesurar el pas de les estacions.
Els egipcis, cap a l'any 3500 a.C. van alçar obeliscs en els que mesuraven les ombres per conéixer el moment exacte del dia. Aquests són els primers antecedents dels rellotges de Sol, tal i com els coneixem. Van ser els grecs, cap al 250 a.C. els que van fer un rellotge de Sol pràcticament igual als de hui en dia: sobre un pla (vertical, horitzontal o inclinat) marcaven unes línies que indicaven l'hora, i una vara projectava l'hombra.
Aquests es van utilitzar fins el segle XIV, però tenien un gran inconvenient: les hores d'hivern eren més curtes, ja que el Sol avançava més ràpidament pel firmament. Per això, a partir d'aquest segle, van començar a fer-se rellotges que marcaven totes les hores de la mateixa durada. Açò s'aconseguia posant el gnòmon orientat paralel a l'eix de rotació de la Terra.
David Vallés Pérez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada