Les regions orientals de l'actual Turquia encara conserven algunes de les més antigues tradicions relacionades amb el pas cíclic del temps. Ens remuntar-nos a les regions centreasiàtiques del Altay –pàtria dels turcs- per recollir les primeres nocions d'aquest arcaic calendari turc dels 12 animals.
Aquest calendari està ordenat basant-se en el número 12, i és solar. El recorregut de la Terra al voltant del Sol dura 365 dies, 5 hores, 50 minuts i 47 segons, és a dir, 2 minuts i 2 segons més, la qual cosa suposa un dia cada 270 anys.
Segons el coneixement turc del temps, un dia es troba dividit en 12 parts iguals que es diuen “*cag” (era). A més, altres unitats de temps són:
1 fen = 8.64 segons
10.000 fen = 1 dia
1 keh = 15 minuts
8 keh = 1 hora
12 hores = 1 dia
El dia comença en el 5º *keh de la primera hora o de la Rata. Cada 12 anys constitueixen un cicle, i cada 5 cicles formen un “*cag”
Cada grup de 12, ja siguin hores, mesos o anys, estan regits per cadascun dels 12 animals que formen el calendari, segons aquest esquema, en el qual oferim el nom turc per a cada animal:
I Rata - Sicgan
II Bou - Ud
III Tigre - Bars
IV Conill - Tavsan
V Drac - Dl.
VI Serp - Yilan
VII Cavall - Yond
VIII Ovella - Koy
IX Mico - Bicin
X Pollastre - Taguk
XI Gos - It
XII Porc - Tonguz
Pau Barrull
dimarts, 27 de novembre del 2012
La influencia de la lluna en els parts
La influencia de la lluna en els parts
La luna y sus fases influyen en los partos. Observando los cambios en las fases de la luna y analizando su influencia en cerca de 7.500 parts , se concluye que la luna influye en el parto. En la fase de luna menguante, se encuentran más bolsas rotas con líquido amniótico teñido. En la fase de luna menguante nueva se producen más partos espontáneos y en la fase lunar creciente-llena, se observan más inducciones con dilataciones lentas,más alumbramientos manuales, amenazas de parts prematurs y más cesáres.
Per descomptat, hi ha parts en totes les fases lunars, però és cert que es produeix una alteració en una miqueta per cent d'aquests parts segons la fase lunar que hi hagi en aquest període en qüestió.
Pau Barrull
EL CALENDARI EGIPCI
Segons evidencies històriques el calendari egipci fou el primer calendari solar. Abans d'aquest, tota la resta eren lunars. Uns antics astrònoms egipcis descobriren que el calendari lunar era poc pràctic per a comptar els períodes llargs de temps comparant-lo amb un comptatge basat amb el moviment del ssol. A més, el Nil era qui governava les estacions, i les fases de la lluna no servien per determinar-les.
El calendari egipci es basa en el caldeu, i en els seus càlculs astronòmics. Foren els egipcis els primers en dividir l'any en 365 dies, ara fa uns 6000 anys. L'any constava de 12 mesos de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s'anomenaven complementaris o epagòmens.
Els mesos s'anomenaven:
- tot
- choca
- famenoz
- payni
- paofi
- tybi
- farmonti
- epifi
- atir
- mechir
- pachon
- mesori
Existien 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna. Van inventar la divisió de la setmana en 7 dies, ja que cada hora del dia estava consagrada a un dels set planetes coneguts, i el dia rebia el nom de la primera hora. Els dies eren dividits en 2 períodes de 12 hores, i començaven a mitjanit.
Els egipcis examinaven el cel esperant la vital inundació del Nil, que es produïa quan Sírius, l'estel més brillant del firmament, ascendia a la matinada amb el mateix sentit que el sol. Amb aquest esdeveniment s'iniciava l'any nou. Així doncs, el calendari egipci, no és només solar, sinó que es regeix per l'any sideri.
Theó d'Alexandria es va basar en una matinada helíaca de Sírius que succeí l'any 139 dC (del calendari julià) i en el fet de què succeïa cada 1460 anys, per a calcular l'inici del calendari egipci l'any 4241 aC.
Els astrònoms egipcis sabien que l'any durava 365 dies, però desconeixien que durava unes hores addicionals que no completaven un dia. Al no ésser comptades aquestes hores, s'acumularen, i el calendari civil egipci es desplaçà molts dies cap enrere respecte al calendari astronòmic. A aquest desplaçament, se l'anomena desfasament de temps. Una conseqüència d'aquest desfasament fou que les festes d'una estació es celebraren en una altra diferent, per exemple, les de plantació celebrades a la collita. Una altra conseqüència va ser que, la celebració de l'alba helíaca de Sírius (celebració de l'any nou) succeïa un dia diferent del succés real.
A l'any 238 aC es van reunir a Cànope, dins del temple dels Deus Evergetes, els caps dels sacerdots-sabis, anomenats hierogràmates (lletrats sagrats) i més caps religiosos de l'Antic Egipte per a reformar el calendari.
L'objectiu de la reforma era trobar la manera per a que la data d'any nou, coincidís amb el dia de l'alba helíaca de Sirius. D'acord amb les investigacions, es va concloure que un any durava 365 dies i 6 hores addicionals. La solució a aquest desfasament fou simple: cada quatre anys, es comptava un dia addicional després dels epagòmens, i aquest quart any, tenia 366 dies. El dia addicional fou consagrat als Evergetes.
Encara que finalment la reforma va fracasar i no es va ficar en practica.
Victor Nicolau Soler
El calendari maia
Les civilisacons entigues de sud America desarollaren calendaris escrits precisos i de estos calendaris els dels maies es el mes sofisticat. Fou el centre de la seua vidai el seu major assoliment cultural. La seua precisio deriva del fet de que es basa en una conta continua e interrupid de els dies (anomenats KIN en maya) a partir de un dia cero inicial. A lollarg de la historia els pobles han sentit la necesitat de contar en un put fixe aone iniciar els seus calculs del temps. En este fi, generalment s´ha determinat en el punt inicual o ben usat en un event historic (el naixement de Jsucrist) o per un event hipotetic (la data de la creacio del mon) .Els maies tamb descubriren la nesecitat de la data i aixi,probablement usant un event astronomic significatiu, ubicaren ixe dia inicual 13 de agos de 3114 a.C.
Jonathan Hernández Ramírez
Calendari musulmà és un calendari lunar. Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradició sumèria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de dhu-l-hijja en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.
Toni Albert Lopez
La lluna a la cultura
Molts calendaris prenen com a base els cicles de la lluna, com l’islàmic o el saxó antic. Alguns idiomes la paraula que significa mes ve pecisament de la lluna, com en anglès i en turc, per exemple. Moltes llengües li han dedicat també un dia de la setmana (com el dilluns català), per reconèixer la seva importància astrològica.
Apareix també en algunes banderes, com la de Mongòlia. És un símbol de l’Islam, per això es veu a les banderes de països musulmans, a vegades al costat d’una petita estrella de cinc puntes.
La lluna ocupa un paper central en la mitologia. Cada cultura té un déu de la Lluna (normalment femenina, en oposició al Sol masculí), com per exemple Selene a lamitologia grega, Nanna a Mesopotàmia, Thoth entre els egipcis…
La granota, el gripau i el conill són animals associats a la lluna a les llegendes populars. La lluna podia fer embogir les persones (anomenades llunàtiques per aquest motiu) i transformar els homes en llops (licantropia). Molts rituals de bruixes tenien lloc en fases concretes de la lluna, sent la lluna plena la més procliu a convocar esperits i monstres
Toni Albert Lopez
La influencia de la lluna en una antiga tribu india.
Antigament una tribu india del sud d´America deia que cuan hi havia lluna plena sentien mes ira , mes força. aquesta tribu soles atacaba per les nits de lluna plena ja que era cuan sentien aquesta sensacio.Esta tribu creia en la lluna com a un Deu i que cuan estaba plena era cuan aquest estaba preparat per a donarlis tota ls seua força i cuan no estaba plena era cuan estava descansant despres del seu suport .Aquesta tribu era un tribu molt sanguinolenca i per aixo cuan lla lluna era plena i es tornaba dun color mes rogenc atacaben en mes força.Aquestos deien que cuan la lluna es tornaba rogenca era cuan el Deu de la lluna els demanava que sigueren mes sanguinaris. Altres deien que la lluna era roja era perque la lluna s´havia barrallat en el sol i estava roja perque estava malferida.
Jonathan Hernandéz Ramírez
El calendari Suec
El calendari suec utilitzat a Suècia des l'1 de març de 1700 fins al 30 febrer 1712 equivalia al calendari julià però amb un dia de diferència.
El novembre de 1699 es va decidir que Suècia començaria a adoptar el nou calendari gregorià a partir de 1700. El procés havia de reduir gradualment un dia per any, durant onze anys. Algunes fonts indiquen que la intenció era saltar cada dia intercalars entre 1700 i 1740, per acostar-se al calendari gregorià.
Segons el pla, l'any que era de traspàs en el calendari julià no ho va ser a Suècia, però no es van efectuar més reduccions suplementàries en els anys successius. En 1711, el rei Carles XII va declarar que Suècia abandonaria aquest calendari, que no s'utilitzava per cap altra nació i que no va complir el seu objectiu en favor de la tornada a l'antic calendari julià. Per tornar a sincronitzar-se amb aquest va fer falta afegir un dia suplementari al febrer de 1712, que es va convertir doblement en traspàs i va comptar amb un mes de febrer de 30 dies.
En 1753, Suècia finalment utilitzar el calendari gregorià i el salt d'onze dies es va dur a terme passant del 17 de febrer a l'1 de març.
Tot i això, Suècia no va acceptar les regles gregorianes per determinar Pasqua fins a 1844.
Pepe Sempere
La lluna i el pagès
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques.
Pepe Sempere
El calendari republicà francés
El calendari republicà francès és un calendari proposat durant la Revolució Francesa i adoptat per la Convenció Nacional Francesa, que va ser emprat entre 1792 i 1806. El disseny intentava adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar del mateix les referències religioses, en ell, l'any començava el 22 de setembre, coincidint amb l'equinocci de tardor.
Va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme amb l'ajuda dels astrònoms Joseph-Jerôme de Lalande, Jean-Baptiste-Joseph Delambre i Pierre-Simon Laplace, encara que se sol atribuir al poeta Fabre d'Églantine, qui va donar els noms als mesos i dies.
El calendari va ser d'aplicació civil a França i les seves colònies americanes i africanes fins que Napoleó va abolir el seu ús oficial el dia 1 gener 1806.
Tenia 12 mesos de 30 dies cada un. Els mesos es divideixen en tres dècades de 10 dies, així que desapareixen les setmanes.
Els cinc dies (sis en anys de traspàs) que fan falta per completar l'any s'empraven com festes nacionals al final de cada any. Al principi aquests dies van ser coneguts com els Sans-Culottides, però després de l'any III (1795) van ser coneguts com els jours complémentaires o dies complementaris:
Fête de la Vertu, 'Festa de la Virtut ", el 17 o 18 de setembre.
Fête du Génie, 'Festa del Talent', el 18 o 19 de setembre.
Fête du Travail, 'Festa del Treball', el 19 o 20 de setembre.
Fête de l'Opinió, 'Festa de l'Opinió ", el 20 o 21 de setembre.
Fête des Récompenses, 'Festa de les Recompenses ", el 21 o 22 de setembre.
Fête de la Révolution, 'Festa de la Revolució', el 22 o 23 de setembre (en anys de traspàs).
Va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme amb l'ajuda dels astrònoms Joseph-Jerôme de Lalande, Jean-Baptiste-Joseph Delambre i Pierre-Simon Laplace, encara que se sol atribuir al poeta Fabre d'Églantine, qui va donar els noms als mesos i dies.
El calendari va ser d'aplicació civil a França i les seves colònies americanes i africanes fins que Napoleó va abolir el seu ús oficial el dia 1 gener 1806.
Tenia 12 mesos de 30 dies cada un. Els mesos es divideixen en tres dècades de 10 dies, així que desapareixen les setmanes.
Fête de la Vertu, 'Festa de la Virtut ", el 17 o 18 de setembre.
Fête du Génie, 'Festa del Talent', el 18 o 19 de setembre.
Fête du Travail, 'Festa del Treball', el 19 o 20 de setembre.
Fête de l'Opinió, 'Festa de l'Opinió ", el 20 o 21 de setembre.
Fête des Récompenses, 'Festa de les Recompenses ", el 21 o 22 de setembre.
Fête de la Révolution, 'Festa de la Revolució', el 22 o 23 de setembre (en anys de traspàs).
Marc Segura Llàcer
La lluna influeix en el part
Tradicionalment s'ha cregut que hi ha una relació entre el moment del part i la lluna. El Departament d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital de Cruces, a Biscaia, va analitzar la relació entre el número de parts en el seu centre i les fases lunars. Després de quatre anys de control que no van trobar variants significatives entre els parts durant diferents fases.
La mitjana de naixements durant el període d'estudi va ser de 14,81 diaris. Durant pleniluni es registrar una mitjana de 14,89 parts i en lluna nova, una xifra molt similar (14,80). Els investigadors opinen que la variació del part és un fenomen aleatori i que depèn més de l'atzar que d'altres tipus de factors.
Marc Segura Llàcer
diumenge, 25 de novembre del 2012
Calendari Lunar
Un calendari lunar és la forma de calcular els anys no segons els cicles del sol, sinó segons els de la lluna. En el calendari lunar, cada cicle lunar, correspon a un "mes lunar". Cada mes lunar correspon a 29,53... dies solars.
El "mes lunar" sempre va ser utilitzat pels éssers humans per a calcular certes regularitats en la Naturalesa, com el cicle sexual de les dones o les marees. El començament del mes lunar és un punt arbitrari que varia segons la cultura; així, per exemple, el calendari xinés considera a la lluna nova (és a dir, al primer dia en què la lluna no es veu en el cel) com el començament del mes, mentre que altres calendaris lunars i lunisolars prenen com a primer dia del mes a la primera lluna creixent.
La majoria de les cultures van tenir i tenen un calendari lunisolar; és a dir, calendaris que no solament tenen en compte els cicles de la lluna, sinó també els de el sol, que determinen les estacions. Com sol haver-hi dotze mesos lunars per cada any solar, a la repetició de dotze llunes la van anomenar any lunar. Ara bé, com els anys lunars no coincideixen amb els anys solars, cada tant hi ha un any solar amb tretze llunes; els calendaris lunisolars, encara que es guien segons els mesos de la lluna, afigen quan correspon un mes a l'any, que s'intercala, perquè el començament del nou any solar tinga dotze llunes. El calendari jueu, el xinès i l'hindú són lunisolars. En la cultura occidental cristiana, el calendari és solar per a la majoria dels efectes pràctics, però certes dates (com la pasqua) es fixen segons un calendari lunisolar.
Els calendaris estrictament lunars són els que consideren un any per cada dotze mesos lunars, com el calendari musulmà o l'inca.
El "mes lunar" sempre va ser utilitzat pels éssers humans per a calcular certes regularitats en la Naturalesa, com el cicle sexual de les dones o les marees. El començament del mes lunar és un punt arbitrari que varia segons la cultura; així, per exemple, el calendari xinés considera a la lluna nova (és a dir, al primer dia en què la lluna no es veu en el cel) com el començament del mes, mentre que altres calendaris lunars i lunisolars prenen com a primer dia del mes a la primera lluna creixent.
La majoria de les cultures van tenir i tenen un calendari lunisolar; és a dir, calendaris que no solament tenen en compte els cicles de la lluna, sinó també els de el sol, que determinen les estacions. Com sol haver-hi dotze mesos lunars per cada any solar, a la repetició de dotze llunes la van anomenar any lunar. Ara bé, com els anys lunars no coincideixen amb els anys solars, cada tant hi ha un any solar amb tretze llunes; els calendaris lunisolars, encara que es guien segons els mesos de la lluna, afigen quan correspon un mes a l'any, que s'intercala, perquè el començament del nou any solar tinga dotze llunes. El calendari jueu, el xinès i l'hindú són lunisolars. En la cultura occidental cristiana, el calendari és solar per a la majoria dels efectes pràctics, però certes dates (com la pasqua) es fixen segons un calendari lunisolar.Els calendaris estrictament lunars són els que consideren un any per cada dotze mesos lunars, com el calendari musulmà o l'inca.
Ivan Fayos Tormo
El calendari romà
Més tard, es va produir una reforma, atribuïda al segon rei de Roma: Numa Pompilio. Es va modificar la durada dels mesos per que foren de 29 i 31 dies, alternativament (ja que els romans consideraven que els números parells donaven mala sort). A més, va afegir dos mesos, Gener i Febrer, a final de l'any, que en el segle II a.C. passarien a estar situats a principi de l'any.
L'any tenia 355 dies (28 a Febrer; 31 a Març, Maig, Juliol i Octubre; i 29 a la resta). Com que després de la reforma de Numa Pompilio el calendari seguia desfasat respecte del cicle de les estacions, es va optar per afegir cada quatre anys, dos mesos, de 22 i 23 dies, anomenats Intercalars o Mercedonis.
David Vallés Pérez.
dissabte, 24 de novembre del 2012
El calendari gregorià.
El calendari gregorià es va crear perquè al durar l'any julià 11m i 14s més que l'any trópic aquest error va afectar a la festa de Pasqua i altres que depenien de Pasqua. Per això el papa Gregori XIII a l'any 1582 va promulgar a través de la butlla Inter Gravissimas que l'anterior calendari julià fora substituït pel nou calendari que portaria el seu nom. El calendari gregorià es el que actualment utilitzen la gran part de països del món,7 l'unitat fonamental d'aquest calendari es el dia que equival a 86.400s en el Temps Atòmic Internacional i es aquest el que és té que ajustar a la rotació terrestre. Segons aquest calendari l'any es divideix en 12 mesos els quals tenen entre 30 i 31 dies menys el Febrer que en té de 28 o 29 dies depenent de si l'any es bixest o no.
Existeix una norma denominada Norma ISO 8601 que és la que controla l'escriptura de dates i hores:
- La data, és el dia, el mes i l'any, escrits en eixe mateix ordre, separats per un guio o no. L'any constarà de 4 xifres, i el mes i el dia de dos cadascun. Per exemple, el 24 de novembre de 2012 s'escriuria 20121124 o 2012-11-24.
- La data de la setmana, seria afegida al nombre corresponent la lletra W -inicial de week-. Així, 2012-W07-5 indicaria el quint dia de la sèptima setmana de l'any 2012.
- L'hora, seria dues xifres per a les hores, minuts i segons, en eixa ordre, sent la mitjanit les 00:00:00. L'escala horària va des de 0 a 24 hores. Així les sis menys quart serien les 17:45:00.
- I la data i l'hora, s'expressarien com anteriorment descrit però amb una T separant-les, aixi les sis menys quart del 24 de novembre de 2012 seria, 2012-11-24T17:45:00.
Alejandro Quilis Moscardó.
El calendari Hebreu
El calendari hebreu o jueu és lunisolar, es basa del cicle de la Terra al voltant del Sol (any), i del cicle de la Lluna al voltant de la Terra (mes). Va ser conclòs el 359 per Hil·lel II, com a reforma de l'antic, però no es va utilitzar fins al segle XI. L'algorisme ens permet predir la data exacta de la Lluna nova, així com les estacions, gràcies, també, als càlculs matemàtics i astronòmics. S'assembla al calendari xinès, però no guarden cap relació entre si, i és diferència del gregorià i el musulmà, el nostre està basat en el cicle solar anual i el musulmà en el cicle lunar. Per a passar els anys del calendari gregorià a l'hebreu s'ha de sumar 3760, i si vols fer el contrari, hauràs de restar aquest numero. El dia hebreu comença amb la posta de sol i acaba en la següent, o amb l'aparició dels tres primers estels al cel. Un mes hebreu té 29 o 30 dies, depèn del mes i l'any. Alguns mesos hebreus poden ser:
1. Txirí. (Setembre i Octubre) 7. Nissan. (Març i Abril)
2. Heixvan. (Octubre i Novembre) 8. Iar. (Abril i Maig)
3. Quisleu. (Novembre i Desembre) 9. Sivan. (Maig i Juny)
4. Tevet. (Desembre i Gener) 10. Tammuz. (Juny i Juliol)
5. Xevat. (Gener i Febrer) 11. Av. (Juliol i Agost)
6. Adar. (Febrer i Març) 12. Elul. (Agost i Setembre)
Un any hebreu pot tenir 12 mesos, any simple, o 13, any de traspàs o "prenyat". L'any hebreu té quatre caps d'any, però sols tenen un més important, comença en el mes Txirí, en la primera Lluna nova de la Tardor. Els anys mai tenen 365 dies, tenen 353 o 384, varia depèn de com és l'any.
Maria Vila Vicent.
Per què es creà el calendari julià?
Originàriament, moltes cultures antigues utilitzaven el calendari lunar per a comptar el temps.
Els pobles romans primitius tenien diferents calendaris lunars, cada un amb el seu propi nombre de mesos, la seua pròpia duració de l'any i dels mesos,però cap calendari romà comptava les setmanes.
Finalment es va acordar usar un calendari de 304 dies distribuïts en 10 mesos (6 mesos de 30 dies i 4 de 31 dies). Però aquest tenia desfasaments de temps i els pagans el reajustaven anualment en l'últim mes.
Els reajustaments es feien amb criteris polítics, però no astronòmics, com determinar el dia de pagar a la servitud, i es feia mal ús del reajustament,com per avançar o retardar votacions.
Els reajustaments no van evitar el desfasament de temps i a la fi, Juli Cèsar va acabar amb el aquest desfasament ordenant una reforma en el calendari romà.
Sosígenes d'Alexandria (filòsof i astrònom) tenia coneixement de la reforma que li van fer al calendari egipci i va assessorar a Juli Cèsar per a adaptar aquesta reforma al calendari romà i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptació datava les estacions i les seues festes romanes corresponents concordant amb el moment astronòmic en que succeïen.
El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius. Únicament en
aquest any, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s'anomenà any de confusió.
S'hi feren diverses reformesn agregant dos mesos entre novembre i desembre.
Des del 45 aC., es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies, que únicament cada quatre anys se'n comptarien 366 i s'anomenaren anys bisextils.
Després s'hi van fer diverses reformes, afegint nous mesos, canviant els seus dies i fins i tot la seua nomenclatura.
Però a la fi aparegué el calendari gregorià,que va ser establert pel papa Gregori XIII. A la fi el calendari gregorià suplantà el julià.
Isabel Benavent Montoro
dimecres, 14 de novembre del 2012
La Lluna influeix amb el cicle menstrual de les dones?
La veritat és que el període de revolució orbital (temps que triga a fer un volt sencera sobre si mateixa, respecte als estels) és de 27,32 dies, i el període de revolució sinódica (temps que triga a tenir la mateixa posició respecte a la Terra i el Sol), també anomenat lunación o mes lunar és de 29,53 dies. Així que la coincidència no és tan exacta amb el període ideal de menstruació. Que tampoc és perfecte perquè el 90% de les dones tenen un període que dura entre 23 i 35 dies.
oscar carruana moya
dimarts, 13 de novembre del 2012
Els cabells amb la Lluna creixen?
He de dir, que no està científicament comprovat, per això hauríem de disposar de molta gent per a poder fer l'experiment, però en distintes fases Lunars, i així podrem saber més d'aquest succés, si és cert o tan sols una llegenda, com ho ha sigut fins ara.
Molta gent pensa que la Lluna influeix en quasi tot, l'època de la pesca, en Lluna plena, en el caràcter de les persones, en les relacions de les parelles, i també en el nombre de naixements, quan tallar els arbres si eres llenyater, la menstruació de les xiques, les marees,...
La Lluna és tota ella un misteri, les coses que ens passen relacionades amb ella o que tenen una certa coincidència, ens fan quedar-se fascinats!
Maria Vila Vicent.
La lluna i els fongs
Carlos Sánchez és un estudiós dels fongs que va començar l'any 2001 a introduir en el seu ordinador dades del material estudiat en les seues eixides a la muntanya durant tot l'any, anotant nom científic, quantitat, estat de desenvolupament i fase lunar. Va observar que la Lluna influïa en el desenvolupament dels fongs: les recol·leccions sempre havien sigut mes abundants quan la Lluna estava en Cambra Creixent. Els xampinyons solen brollar amb generositat després de Lluna Nova.Més diferències: moltes dels bolets arreplegats en la Segona Cambra Creixent ja estaven passades.
Ivan Fayos Tormo
dilluns, 12 de novembre del 2012
La lluna influeix en les persones?
Normalment hi ha gent que afirma que l'estat d'ànim varia
segons les fases de la lluna, per exemple es diu que en el període de lluna nova a lluna plena,la vitalitat augmenta i a l'inrevés disminueix.
A l'any 1996, Ivan Kelly, James i Rotton Roger Culver van examinar més de 100 estudis sobre els efectes llunars sobre les persones i van concloure que els estudis no han demostrat que la lluna ni qualsevol de les seues fases influïsca en l'estat d'ànim de les persones ni que degut a les fases de la lluna, el nombre d'accidents siguen majors, ni amb el vampirisme ni amb l'epilèpsia, per exemple. També es creia que la lluna embogia a les persones d'ahí que es nomene a les persones "llunàtiques" o que transformava als homes en llops(licantropa).
Encara que molta gent seguisca afirmant que el seu estat d'ànim depèn de la lluna, no està científicament demostrat, encara que no dubte que la gent molt sensible puga veure's alterada per veure la lluna camviar de fase.
Alejandro Quilis Moscardó.
dissabte, 10 de novembre del 2012
La Lluna té a veure amb els cultius?
Per açò, durant la història, han aparegut gran quantitat de consells relacionats amb les fases de la Lluna per portar a terme les tasques agrícoles. Per exemple, es diu que si els tubercles es sembren en quart minvant desenvoluparan més l'arrel, és millor sembrar les hortalisses en quart creixent, o podar els arbres malalts en quart minvant.
Encara que molts productors agrícoles utilitzen aquests mètodes, cap d'ells ha sigut provat científicament, de manera que probablement siguen mites, i el seu correcte funcionament en alguns casos siga degut més a la casualitat que a l'efectivitat del mètode.
David Vallés Pérez.
La lluna relacionada amb els terratrèmols?
Al llarg de la història els efectes de la lluna s'han relacionat amb el comportament dels animals, les persones, les plantes... Fins i tot amb els terratrèmols!
L'any 1983, Kilston i Knopoff (geofísics americans) van observar una major freqüència de terratrèmols durant la lluna plena i la lluna nova.
Un any abans, el 1982, Lieber va preveure que un catastròfic terratrèmol sacsejaria California. Es basava en l'aliniació de la lluna amb els planetes d'aquell any. Però també estava enganyat.
Gràcies al pas del temps i als nombrosos avanços científics del s XX es va demostrar que açò no eren més que unes simples coincidències. Es va provar que els terratrèmols són causats pel moviment de les plaques tectòniques i no per la posició de la lluna ni pels seus cicles.
Isabel Benavent Montoro
dimecres, 7 de novembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)