-La Lluna representant de nostra Fantasía quotidiana


Els efectes de la fase llunar del moment del naiximent, solen donar-nos importants indicis, sobre la millor forma de molejar nostra personalitat.

La Lluna en el seu gir al voltant de la Terra presenta diferents aspectes visuals segons siga la seua posició en respecte al Sol.

•    Quan la Lluna esta entre la Terra i el Sol, te orientada cap a la Terra la seua cara no iluminadad ilumini o Lluna nova.
•    Una semana mes tart la Lluna ha donat un quart de volta i presenta mija cara ilumina–cuart creixent-
•    Al veta d'una semana mes, la Lluna ocupa una posicio enringlerada en el Sol s'aprecia tota la cara allumenada es el  –preleluni- o Lluna plena.
•    Una semanes mes tart se produeix el quart minvant.

CRISTIAN LOZANO BORDERIA

El calendari BAHAÍ està basat en l'any solar de 365 dies, cinc hores i uns cinquanta minuts. Cada any està dividit en 19 mesos de 19 dies, cada un en 4 dies intercalars (5 si l'any es bisext), cridats AYYÁM-i-HÁ dies els quals, BAHÁ'u'LLÁH especificà que deuen anar despres del decim huitau mes. El dia d'any nou (NAW RÚZ) cau a 21 de març en el calendari gregoria, NAW-RÚZ se celebra el 20 de març despres de la posada del sol perque el dia BAHAÍ escomença en la posada del Sol.

Nom arabic Grafia arabiga          Traduccio                            Data gregoriana
BAHÁ         بها  ء                               Esplendor                                  21 març — 8 abril
JALÁL         جلال                               Gloria                                           9 abril — 27 abril
JAMÁL        جمال                           Bellea                                       28 abril — 16 maig
‘AẒAMAT عظمة                        Grandea                                    17 maig — 4 juny
NÚR         نور                                Llum                                           5 juny — 23 juny
RAḤMAT رحمة                    Misericordia                                  24 juny — 12 juliol
KALIMÁT كلمات                    Paraules                                           13 juliol — 31 juliol
KAMÁL    كمال                           Perfeccio                                   1 agost — 19 agost
ASMÁ’        اسماء                           Noms                                         20 agost — 7 setembre
‘IZZAT      عزة                           Força                                   8 setembre — 26 setembre
MASHÍYYAT   مشية              Voluntat                                 27 setembre — 15 octubre
‘ILM         علم                    Coneiximent                                16 octubre — 3 novembre
QUDRAT  قدرة               Poder                                      4 novembre — 22 novembre
QAWL      قول                   Discurs                                                   23 novembre — 11 decembre
MASÁ’IL  مسائل             Preguntes                            12 decembre — 30 decembre
SHARAF   شرف                     Honor                                       31 decembre — 18 gener
SULṬÁN  سلطا    ن           Sobirania                                  19 gener — 6 febrer
MULK       ملك                 Domini                                       7 febrer — 25 febrer
AYYÁM-i-HÁ  ايام الهاء Dies d'HÁ(intercalars)                26 febrer — 1 març
‘Ala’   علاء                        Sublimitat                                                2 març — 20 març (Mes de deju)
DIES A LA SETMANA:

Nom arabic Alfabet arabic         Traduccio                     Dia de la semana
JALÁL       جلال                                 Gloria                                Dissabte
JAMÁL      جمال                               Bellea                                         Diumenge                    
KAMÁL     كما                           Perfecció                                    Dilluns
FIḌÁL    فضا ل                          Gracia                                    Dimarts
‘IDÁL    عدال                            Justicia                                   Dimecres
ISTIJLÁL    استجلال                   Majestuositat                              Dijous
ISTIQLÁL استقلال                    Independencia                          Divendres

CRISTIAN LOZANO BORDERIA

Rellotge mecànic

El rellotge mecànic , és aquell fet íntegrament amb peces mecàniques sense intervindre altres elements, com per exemple l'aigua com a regulador. Va ser potser l'avanç més important en la història de la mesura del temps, es va iniciar amb la introducció de rellotges mecànics amb engranatges, que es van començar a veure a mitjan segle XII a les torres de les esglésies. Tenien peses com a mecanismes d'accionament que penjaven d'una corda enrrotllada sobre un cilindre; en descendir el pes, la corda es desenrotllava i feia girar un cilindre connectat a un engranatge i les manetes.

Al segle XIV s'havien imposat els rellotges mecànics a les torres de les ciutats més importants del món desenvolupat.

Un altre gran avanç va ser el rellotge construït el 1657 pel físic matemàtic holandès  Christiaan Huygens (1629-1695).

CRISTIAN LOZANO BORDERIA

RELLOTGE DE SOL PORTÁTIL 


El rellotge de sol és un instrument usat des de temps molt remots amb la finalitat de mesurar el pas de les hores, minuts i segons. 

 Rellotge de sol portatil "De pastor"

El rellotge de sol cilíndric portàtil, cridat de pastor (utilitzat pels pastors dels Pirineus i els Alps), mesura la inclinació del sol, la qual varia segons la latitud per a un mateix instant del dia i de l'any. Per tant, cada rellotge ha de ser construït per a una latitud determinada. 
En el moment del pas del sol pel meridià local (migdia vertader), la seua altura varia respecte a l'horitzó segons les estacions.
Com a exemple, per a un lloc situat a 42° de latitud (nord o sud): 
· Solstici d'estiu: 42º sobre l'horitzó + 23º 27'=65º 27' 
· Equinoccios: 90º - Latitud=42º sobre l'horitzó 
· Solstici d'hivern: 42º sobre l'horitzó - 23º 27'=18º 33' 
Al llarg del dia, l'altura del sol varia en funció de l'hora.

La projecció de l'ombra de l'estil del rellotge de pastor indica l'hora segons l'altura del sol en el moment de la mesura. Ja que l'altura del sol varia amb la data, cal girar la tapa del rellotge fins que coincidisquen la posició de l'estil amb la data del dia i orientar el cilindre cap al sol fins a obtenir un traç d'ombra vertical la longitud de la qual indicarà l'hora en la trama de corbes del cilindre. La relació entre la longitud de l'estil i l'altura del sol ve donada per la fórmula: :Hora = longitud de l'estil (ls)  tan HS

Pau Barrull

Què diu la Societat Catalana de Gnomònica sobre els rellotges de la nostra vall?

La Societat Catalana de Gnomònica (SCG) és una entitat que fou fundada l'any 1988 per un col·lectiu de persones de diverses professions però amb una cosa en comú: l'interés pels Rellotges de Sol. 
L'objectiu de crear aquesta societat era reunir tothom que fos aficionat a aquest tipus de rellotges, a fi de fomentar l'estudi i el coneixement de tot alló que estiguès relacionat amb la mesura del temps.

Investigant a la seva pàgina web, a un apartat anomenta "Itineraris", vaig trobar un parlava de la Vall d'Albaida i els seus rellotges. Em va semblar curiós, ja que eperava que només parlara dels rellotges que hi havia a les localitats catalanes i no que s'apropara tant a casa nostra. Per aquest motiu he decidit parlar del que exposa aquesta societat sobre la nostra terra.

La societat explica que  la Vall d'Albaida és una zona on abunden els rellotges de Sol. En un catàleg elaborat l'any 1998 se'n llistaren 120 (en diferents estats de conservació). En l'actualitat han desaparegut alguns, però afortunadament altres han sigut restaurats. Entre aquests es troben el de l'ajuntament de l'Olleria, el del campanar de Montaverner i el del Palau d'Otos.

També s'han fet altres nous, com a Palomar, Benissoda, Benigànim, Salem i Otos.Cal destacar el prejecte dut a terme a Otos anomenat "Otos, el poble dels rellotges de Sol".

A més, s'han creat diversos itineraris per visitar els rellotges dels nostres pobles.

És evident que els rellotges solars formen part de la nostra cultura popular i de la nostra tradició però han estats oblidats i abandonats durant molt de temps. Així, cal mostrar especial interés a aquells projectes que ens permeten conèixer més i millor sobre aquest utencili tant utilitzat pels nostres avantpassats.

Isabel Benavent Montoro

Tipus de rellotges de sol:

Quan l'home dominava els rellotges de sol, no va parar de dissenyar diferents tipus per a poder llegir l'hora, buscaven una peça reconfortant i bella. Al llarg dels anys han sorgit rellotges com:

• L'equatorial: Gran certesa sobre la situació de la Terra. Està compost per un semicercle, representació de l'equador, i una barra central, representa l'eix de la Terra. L'ombra de la barra ens marca l'hora a la part interior del semicercle.

• L'horitzontal: Marca les hores regularment, està orientat al Sud i la barra al Nord, amb un angle perpendicular a l'eix de l'equador.

• El vertical: És el més conegut, està format per un pla vertical i per un estil que projecta la seua ombra. Hi han per a dos tipus d'orientació, el vertical normal és el que mira al Sud, i el vertical declinat, s'usarà en un lloc on no mire exactament el Sud.

• De pastor: Rellotges portàtil, format per un cilindre i una anella posterior per a sostenir-lo, està dividit verticalment amb els mesos de l'any i les hores són corbes que els creuen. A la part superior hi ha un tap que farà de gnòmon, si posem aquest en el dia, ens dirà l'hora exacta.

• L'anular: Anell metàl·lic suspès per una cadena, té els mesos a la part exterior i els dies a l'interior. La part central de l'anell es mou amb un xicotet orifici, i si el fiquem al dia, el raig de sol entra per l'orifici i ens diu l'hora.

• El díptic: Són dos rellotges de sol, un horitzontal i altre vertical. Es pot tancar i guardar a la butxaca, quan l'obrim hi ha un filet que deixà les dos parts a l'angle precis per a que ens done l'hora exacta, té una brúixola que ens ajudarà a orientar-lo bé cap al Sud.

Maria Vila Vicent.

Com funciona un rellotge de sol?

El funcionament d'un rellotge de sol no és massa complicat, ja que es basa en el moviment de la terra al voltant del sol. Sabem que la terra és una circumferència i que cada 24 hores  fem una volta sobre nosaltres mateixa, si dividim una circumferència de 360º graus i entre les 24 hores del dia, tenim que el sol recorre aparentment una distancia de 15º graus però sols cal mitja circumferència ja que l'altra meitat correspondria a la nit, com que el sol varia, si posem un gnòmon al centre de la superfície del rellotge es pot saber l'hora, sobre aquesta superfície es marquen les distintes graduacions i el gnòmon marcaa l'hora amb l'ombra que projecta el sol. Com que l'orbita no és circular si no el·líptica cal fer una correcció sobre l'hora solar de 17 minuts de retard o adelantament a través del que es coneix com a equació del temps encara que els rellotges de sol més moderns ja porten incorporada aquesta variació a través d'una línia circular que hi ha al tauler o superfície del rellotge. Com que l'hora solar no és la mateixa que la que nosaltres utilitzem habitualment hi ha que sumar o restar hores depenent del mes en el que ens trobem. 

Alejandro Quilis Moscardó.

Història dels rellotges de Sol

Potser per als primers homínids els moviments dels astres, en especial del Sol i la Lluna, eren una simple distracció. Però, ja fa vint mil anys, algun humà va començar a fer línies i forats que coincideixen amb el cicle lunar.

Més tard, fa uns 12.000 anys, quan es va produir el que els experts anomenen "Revolució neolítica", van començar a observar més pràcticament el moviment del Sol. De fet, les construccions megalítiques de Stonehenge van estar utilitzades per a mesurar el pas de les estacions.

Els egipcis, cap a l'any 3500 a.C. van alçar obeliscs en els que mesuraven les ombres per conéixer el moment exacte del dia. Aquests són els primers antecedents dels rellotges de Sol, tal i com els coneixem. Van ser els grecs, cap al 250 a.C. els que van fer un rellotge de Sol pràcticament igual als de hui en dia: sobre un pla (vertical, horitzontal o inclinat) marcaven unes línies que indicaven l'hora, i una vara projectava l'hombra.

Aquests es van utilitzar fins el segle XIV, però tenien un gran inconvenient: les hores d'hivern eren més curtes, ja que el Sol avançava més ràpidament pel firmament. Per això, a partir d'aquest segle, van començar a fer-se rellotges que marcaven totes les hores de la mateixa durada. Açò s'aconseguia posant el gnòmon orientat paralel a l'eix de rotació de la Terra.

David Vallés Pérez.